by jaume | set. 23, 2013 | Llibres
Aquest llibre segueix la estela que en els darrers anys ha tingut tant d’èxit de tractar intrigues ambientades cap al segle XV o XVI.
Tracta de la vida de dues dones que són hereves d’uns poders extraordinaris que s’han anat teixint al llarg del temps, i resulta que són les encarregades de vetllar per conservar el “llibre de les essències”, un recopilatori de la vida i del saber de persones i cultures especialment arrelades a la natura i profundament coneixedores dels seus secrets. Se les acusa de bruixes i són l’objectiu d’implacables perseguidors que, amparant-se en la religió – la inquisició- són capaços de cometre els crims més inversemblants.
El llibre desbarra en força ocasions, i trobo que és extremadament planer en tota la seva concepció. La història no està malament, però no és un text amb massa força, i sembla que es van ventilant els temes com si hi hagués un guió preestablert de dividir la novel·la en X punts importants a tocar, i quan hi arriba l’autor se’n desfà de pressa i corrents, sense dedicar-hi el temps suficient per a preparar la trama com cal. Lectura planera i amb suficient carisma, però molt mancada d’una bona estructura i d’una narració de pes. No és imprescindible.
by jaume | set. 4, 2013 | Llibres
Aquest llibre-entrevista al Jaume Barberà (algú no el coneix?) ens permet dins les seves 92 pàgines saber com pensa i què pensa l’autor sobre diferents temes, però principalment de 4: Periodisme (personalment la part més feixuga del llibre, són unes primeres 30 i algunes pàgines molt autocomplaents, molt pontificadores i de les quals en sobren 33, tret que et dediquis al periodisme). Després ja entra en temes més interessants, com l’economia (a l’estil molt seu, ple de dades, citacions, llibres…), la crisi i finalment la independència de Catalunya.
Gairebé deixo el llibre a la pàgina 33, després d’una bona estona llegint com n’és de bo com a periodista i com haurien de ser tots els altres. Sort que he tingut una mica més de paciència, perquè després el llibre millora i molt, encara que no comparteixi pas tot el que s’hi diu.
No m’agrada l’estil en que s’ha redactat, ni tampoc la portada que s’ha escollit. És el seu estil, però. Com que diu coses interessants, crec que val la pena de llegir-lo.
by jaume | set. 2, 2013 | Llibres
Aquesta és una novel·la curteta, de 200 i poques pàgines, i es llegeix en un obrir i tancar d’ulls. Les úniques parts farragoses són les descripcions que fa d’algun dels personatges, arribant a un nivell de dispersió que aborreix (en un llibre de poques pàgines!). Una cosa és que l’autor es passi 5 pàgines descrivint alguna cosa rellevant per la narració, i una altra és que se les passi descrivint ximpleries que ni tan sols serveixen per a posar-te en situació.
De fet és un llibre on no hi passen massa coses, només tenim el món de l’Ahmed, un estudiant brillant dins el sistema d’educació americà però que des dels 11 anys viu totalment obsessionat per la religió musulmana i el món del seu professor, el Sr. Jack Levy que primer intenta que l’Ahmed no s’aparti dels estudis i després mirarà d’ajudar-lo, extralimitant les seves responsabilitats sobre el noi. L’esposa del professor és el que el manté en un estat de somnolència emocional permanent i per mitjà de la seva germana que treballa a Washington per un senador la responsabilitat del qual emana de tot el sistema de seguretat intern, s’adona que el nivell d’alerta terrorista a New Prospect, la seva ciutat, va pujant paulatinament i que el seu marit li ha parlat darrerament d’un noi àrab amb conviccions molt marcades…
Entretingut de llegir.
