L’any que va caure la roca, de Pep Coll
Novel·la ambientada en un poble minúscul del Pirineu que ens explica com la nova generació dels seus habitants aconsegueix tirar endavant quan un fet fortuït capgira tot el seu m´ón conegut i de cop hi volta tenen davant seu la possibilitat de traçar el seu futur amb pràcticament tota llibertat i prescindint dels lligams que les seves famílies els havien anat inculcant.
Crec que amb totes les novel·les que he llegit d’aquest autor em passa el mateix, i és que es comença el relat amb força, després perd interès, amb moments puntuals que fan que no acabis deixant el llibre a mitges fins al final, quan sembla que tot es precipita i va massa depressa i voldries que durés més. En global, una nota prou bona, potser un 6.5/10. Té moments molt bons, utilitza un vocabulari molt ben estudiat i molts localismes que donen veracitat al conjunt. M’agrada.