Una novel·la curta però que enganxa. Passa a l’actualitat – bé…, es narra com si fos en temps present, però veig que està escrita o publicada el 2016 ja fa un cert temps-, quan en Roger i la seva parella decideixen viatjar a Cuba durant 1 mes per mirar de resoldre una crisi de parella i decidir, amb aquest que ja s’imaginen i que realment es podria considerar un viatge iniciàtic, si val la pena continuar junts o és millor separar les seves vides a partir d’aquell moment. Molt (massa) curteta, molt (massa) desinvolta i també molt (massa) centrada en l’ús de drogues diverses, donant la impressi´ó que calen per aconseguir el que cerquen. Però curiosament no deixes el llibre fins al final, així que alguna altra cosa deu tenir…!
És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.
A partir d’aquest i les properes entrades són per a reprendre una mica el resum dels llibres llegits. Pel que comprovo ja fa mesos que no publico les lectures així que els poso tots en ratxa.
Aquesta vegada es tracta d’un llibre de divulgació, no tècnic (o no gaire) i que té un objectiu molt lloable, i és que ens posa en guàrdia com a societat davant l’immens poder que estan aconseguint les grans empreses amb la IA, Intel·ligència Artificial. Curiosament en el moment de la lectura encara no havia explosionat el tema, i amb retrospectiva m’adono que el llibre ja encarava els problemes que més endavant han anat sortint a la palestra. Molt satisfactòria i interessant lectura. A mi m’ha servit per a tenir una visió una mica més fonamentada a l’hora d’entendre el seguit de notícies i contranotícies que van començar amb el ChatGPT i han continuat des d’aleshores.
