39+1+1, de Sílvia Soler
I la continuació, igual de divertida. No és imprescindible, però són somriures assegurats.
Plataforma, de Michel Houellebecq
Com no podia ser d’una altra manera, l’autor ho torna a fer. Aconsegueix agafar un dels temes tabú de la societat actual i el posa davant dels nassos per a enfrontar-nos amb tota la cruesa de la realitat. El protagonista, cansat de viure i amb cap esperança ni delit que l’empenyin a tirar endavant, va vivint a seva vida amb la mateixa intensitat que ho faria un mosquit atrapat en ambre. És un ambient totalment depriment, que només fa que empitjorar quan a més entra en joc el mercadeig i turisme sexual impune que es pot practicar al sud est asiàtic.
Una novel·la dura, impactant i que et deixa anorreat. Costa refer-se.
L’estret camí entre desitjos, de Patrick Rothfuss
Quan em vaig assabentar que finalment l’autor havia publicat la continuació de la saga, vaig fer mans i mànigues per a llegir-la el més aviat possible, i en català. La decepció va ser majúscula! No em podia creure que allò fos el que se suposava que havia de recollir el testimoni dels anteriors relats, que combinaven la passió, la imaginació extravagant i històries fantasioses narrades amb cura. És com si l’autor no hagués escrit aquest llibre, o com si de cop i volta hagués perdut tota capacitat per escriure.
El més curiós és que l’autor en un escrit del llibre en parla com si n’estigués molt cofoi. Surrealista (o jo no he entès res).
L’obrador dels prodigis, de Christian Escribà i Sílvia Tarragó
Aquest és un llibre dolç ambientat en plena postguerra espanyola, a Barcelona, i utilitza les receptes delicioses i delicadíssimes dels diferents postres que es servien a la famosa pastisseria per a explicar-ne la història i vicissituds i ens narra la vida a la ciutat, amb l’Alba com a protagonista exercint un ofici fins aleshores vetat a les dones, com es veu terriblement atreta per un home distingit i acabalat però festeja i s’acaba casant amb un altre home, i entremig com la “màgia del dolç” serveix com a excusa per explicar una i altra vegada totes les anècdotes que hi passen.
Un llibre diferent. El més interessant és la descripció precisa i el llenguatge emprat cada vegada que es parla de cuina. Per la resta, no val la pena.
El caçador de bruixes, de David Martí Martínez
Un llibre basat en fets reals, sobre la gran persecució de les bruixes que hi va haver a Catalunya. Hi juga un paper preponderant la Inquisició, tot hi que aquí hi juga tots els papers. Ja enganxa des de bon principi, i és que relata com la fam i la misèria que pateix la població, amb les maltempsades i rigors especialment durs sobretot a l’hivern, porta a la més absoluta desesperació i es creen les condicions ideals per a que qualsevol guspira posi foc al polvorí. I com que la maldat es troba en qualsevol persona, el dolent de la pel´·lícula decideix que ell no passarà mai més gana, i que si convé sacrificarà qui sigui per aconseguir el seus objectius.
S’hi expliquen les supersticions, les creences i els comportaments dels personatges que viuen a mitjans segle XVI, a la ciutat de Montblanc, on hi va haver una gran persecució de dones acusades de bruixeria, que es va estendre per tot el Principat i que va provocar assassinats de dones indefenses en un moment en que la gent necessitava focalitzar la seva ràbia en un enemic, i en oferir-los la possibilitat de culpar el “maligne”, de seguida s’hi apunten i s’encén la foguera en un tres i no res.
Novel·la relativament curta i de molt fàcil i ràpida lectura. interessant.