El joc d’Ender

Ender’s game o El juego de Ender, segons la versió que triis per llegir. És una obra molt entretinguda de llegir, de ciència ficció on Andrew Wiggin (el protagonista, anomenat Ender) és un nen que amb uns 5 anys és reclutat per l’exèrcit planetari per a dirigir la flota espacial contra els insectors, una raça alienígena que amenaça per 2a vegada amb acabar amb la vida a la Terra. Sortosament la humanitat ha evolucionat molt des del primer intent, i ara ja domina -encara que sense entendre-ho massa- els misteris de la comunicació instantània entre móns, la relativitat del vol espacial i ha començat a fundar colònies en altres planetes habitables per la humanitat.

Aquest pobre Ender, el tercer fill d’una família molt especial, resulta que té el perfil adequat per a convertir-se en el salvador del món. La seva germana és massa tova i el seu germà gran és massa cruel. Ell aparentment és una mescla entre els dos, la combinació perfecta.

Un cop reclutat continua passant-les canutes, però enlloc de patir a l’escola pateix a l’acadèmia d’instrucció. El formen i el manipulen per a crear en ell el que necessita la humanitat. I després de molt patir, tot l’esforç dóna els seus fruits.

Aquesta novel·la de ciència ficció realment val la pena. Jo he volgut llegir-ne la saga completa, però si us agrada aquest llibre i voleu llegir-ne més, només és recomanable llegir el 2n llibre, La voz de los muertos. La resta totalment prescindibles per no dir infumables i pretenciosos. Una autèntica pèrdua de temps! En total prop de 2000 pàgines, comptant Ender el Xenocida i Hijos de la Mente.

Els encants de Sant Antoni

Fa la tira d’anys que de passada o passejant pels voltants de la plaça de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir vèiem com se celebraven els Encants de Sant Antoni, sense cridar-nos excessivament l’atenció. Aquests “encants” consisteixen en fer una subhasta benèfica popular de productes típics del país, cedits graciosament als organitzadors per a poder recaptar diners per a Càritas parroquial. Val a dir que és tot un encert i un dels actes més tradicionals de la Parròquia! Avui, amb la Vera ben equipada i amb la companyia d’una bona amiga i del seu fill hem decidit gaudir d’aquest acte. I ens ha agradat!

Sempre és curiós veure com es paga per un parell de coques, un bull i unes orelletes de porc entre 400 i 1000€! És clar que qui participa activament de la subhasta són persones adinerades, a més d’arrelades al país i a la parròquia. És el mateix que fer una donació, amb la diferència que fent-ho a través de la subhasta s’aconsegueix donar vida a l’acte tradicional. I no, no té res a veure amb fer-se veure per la resta de parroquians. Aquí no hi he pas detectat ni un bri d’ostentació. De fet calia estar molt atent per a veure qui eren els licitadors a cada moment. Això entre altres hem fa sentir orgullós del nostre país i dels seus habitants.

Un cop atorgats tots els lots s’ha procedit a rifar entre 100 números comprats a 5€ el darrer de tots. Nosaltres participàvem amb un 3% del total de possibilitats, el que s’ha traduït en una lleugera decepció quan (com era del tot previsible) ha sortit guanyador un dels molts números que nosaltres NO teniem. Com que fet i fet la nostra petita col·laboració es destinava també a Càritas parroquial, podem dir que hem guanyat.

I per a celebrar-ho l’Esbart Santa Anna ens ha obsequiat amb un reguitzell de balls tradicionals. La Vera ha disfrutat moltíssim. Gairebé ni es movia. Abans que acabessin ens hem retirat, sabent que havia d’estar feta pols. I efectivament, abans d’arribar a casa s’ha adormit com un angelet.

Andorra TV n’ha fet una cobertura televisada.

L’esglèsia del Mar, d’Ildefonso Falcones

Quina novel·lassa! És cert que és una mica desil·lusionant que de vegades calgui recordar que estem llegint l’Esglèsia del Mar enlloc de Els Pilars de la Terra, però és tant apassionant llegir-lo…!  A més, que per una vegada i sense que serveixi de precedent les aventures que relata, a més d’estar fonamentades en situacions possiblement reals i molt ben documentades, succeeixen a Barcelona i ens narren les peripècies, molt fantàstiques, de diversos personatges. No és fins que hem llegit un bon munt de pàgines que no pren protagonisme l’Arnau, el bastaix amb una trajectòria fantàstica (de fantasiosa, hem refereixo… però al cap i a la fi és una novel·la, oi?). Des de la més absoluta misèria al més alts honors. Hi trobareu de tot: Enveges, hipocresia, amor, lleialtat, traicions… Crec que no deixa cap tecla per tocar. Relata fets de la Inquisició (anava a posar “santa” al davant, però me l’estalvio), batalles, antics costums feudals menyspreables, treballs antics, descripcions d’indrets emblemàtics de la ciutat… S’ha de llegir. Crec recordar que eren unes 400 pàgines, però no es fa llarg.

La caiguda dels gegants, de Ken Follet

Ja fa setmanes que vaig acabar aquesta novel·la, realment no apta per a tots els públics, ja que amb les seves 800 i escaig pàgines desanima a qualsevol, però que narra les peripècies d’unes famílies de les principals potències mundials que es veuran abocades a la confrontació que va representar la Gran Guerra, com abans se l’anomenava (abans que hi hagués la 2a guerra mundial, s’entèn).

Com a novel·la segueix un argumentari molt amè, ja que poc a poc va introduïnt els diferents focusque representaran l’espina dorsal de l’escrit. Però enteneu-me, no és com alguns salvatges d’escriptors fan, que canvien cada 10 línies de personatge, i on resulta esgotador d’intentar seguir el fil. No, en Ken Follet (cada llibre que escriu acaba convertint-se en Best Seller, no?) dedica les pàgines suficients a centrar l’acció per a que el lector no es perdi. I després passa a una altra de les famílies i situacions. I després a una altra. I quan està tot ben situat, aleshores ja estem immersos en la trama i no hi ha manera de deixar de llegir.

El que m’ha interessat més d’aquest llibre és la visió diferent que m’aporta. És un llibre complex, molt ben escrit i ens ensenya la vida de l’alta aristocràcia anglesa abans, durant i després de la guerra, de les famílies de la burgesia acomodada dels Estats Units, de la revolució russa, però des del punt de vista del proletariat, com també des de la noblesa zarista. També ens redacta la història posant-se en la pell de l’alta aristocràcia alemana, i de les intrigues que es generen per les tibantors que acabaran desembocant en el que ara coneixem com la primera guerra mundial.  Jo sense dubtar-ho, el recomano.

Es pot llegir en català, tant en format digital com en format físic. Jo he triat de llegir-ho a l’ebook, i la experiència ha estat molt gratificant.

L’imperi contraataca. Samsung VS Apple

Vagi en primer lloc que considero Apple una gran empresa, que com el Fènix ha resorgit de les seves cendres. I està volant molt alt, entre altres coses gràcies a les encertades campanyes de màrqueting i al disseny dels seus productes. Però a mi no hem convenç, ni ara ni abans. No m’agrada que sigui una empresa tant controladora de tot el que fan els seus usuaris. No m’agrada que siguin ells els qui decideixen què pots fer amb el producte que tu compres. No m’agrada que hem tractin com un incapaç. És per això que va contra els meus principis comprar res d’Apple.

Per contra, com que el mercat tira per la seva banda, no hem desagrada la idea dels tablets ni dels telèfons intel·ligents. I sortosament hi ha alternatives no iguals, millors que les que presenta Apple. Perquè fa molts anys que tenim HTC, empresa xinesa que fa uns productes tecnològicament molt avançats i ara el que tira més és Samsung, amb la seva gamma Galaxy que està arrasant entre els qui com jo no sóm partidaris d’Apple.

Funcionant amb el sistema operatiu Android, de Google. Permet convertir el telèfon de la manera que ens plagui, i ens obre un món de possibilitats, només limitat pel hardware present.

Sembla que Samsung va en la bona línia, d’una manera similar a Sony amb la seva gamma Vaio. Esperem que ens continuïn meravellant amb aquests productes!

Per contra i en contraposició al post anterior, no estic segur que sigui el dispositiu ideal per a llegir llibres, el substitut natural del llibre físic. Però si que és ideal per a veure vídeo, escoltar música, com a telèfon (segurament equipat amb un auricular bluetooth per a no haver d’enganxar-se l’aparell a l’orella) i llegir revistes, diaris i còmics en gran format. Similar a l’Ipad, però millor. És clar.