by jaume | gen. 11, 2011 | Bravo!, Divagacions tecnològiques, Llibres
Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.
No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.
Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.
Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.
La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.
En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.
El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.
Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.
by jaume | nov. 20, 2010 | Divagacions tecnològiques
El món dels antivirus i les suites de seguretat és ben curiós. N’hi ha tants com vulguis però mai cap et protegirà al 100% de tot. Per molt onerós que resulti.
Jo ja he utilitzat al llarg dels anys Mcafee, Kaspersky i sobretot Norton. Però el darrer i el que m’està resultant més agradable, amb un preu contingut, és l’Avast. En la seva versió completa de Internet Security. No sé si és el millor, però m’ofereix 2 anys de cobertura per 3 ordinadors amb la mateixa llicència, amb actualitzacions constants, sense resultar massa pesat per al sistema… cosa que els altres no podien pas presumir-ne, d’això.
Ho tinc clar, si n’haig de recomanar algun, és aquest. Cap virus (tot hi que hi ha hagut força intents). Coixeja amb l’antispam, això si.
Però el motiu de dedicar-li un article no és tant per les seves bondats, com per la estratègia d’incorporar multitud d’idiomes. Jo el vaig comprar en anglès, i la instal·lació se’m va fer en castellà. I ara trastejant m’he adonat que si anem a la opció Configuració (dalt a la dreta del programa), hi ha una pestanya d’Idioma, i allà, si cliquem a Afegir altres idiomes, podem triar el català, entre moltíssims d’altres. És una traducció acurada i perfectíssima. Tant, que no recordo haver tingut mai un antivirus-firewall en català. I vaja si fa il·lusió! Si només les empreses tinguessin la decència d’oferir localitzacions dels seus productes en la llengua pròpia del nostre país!
by jaume | nov. 19, 2010 | Divagacions tecnològiques
Segur que molt de vosaltres ja sabeu que la suite ofimàtica estrella, la substituta perfecta del Microsoft Office, és l’Openoffice. Un projecte opensource, d’ús gratuït totalment compatible amb els documents generats per la famosa suite de Microsoft.
Resulta que fa un temps que està tenint problemes per a continuar la seva trajectòria per històries de drets, i els desenvolupadors han decidit tirar pel dret i crear una nova suite, filla de l’Openoffice però lliure de les seves regulacions. Aquesta nova suite es diu LibreOffice, i és una evolució de l’Openoffice, amb alguns canvis més aviat a nivell estètic. De fet fins hi tot el número de versió concorda amb la que hauria estat la nova versió de l’Openoffice.
Fa anys que treballo amb l’Openoffice, i realment sempre ha complert les meves expectatives. I ara si cal migrar a LibreOffice, ho faré. De fet ja ho vaig fer, però està clar que hem vaig precipitar. Libreoffice està en versió Beta 3, el que vol dir que no es recomana per entorns productius. Encara no. I la realitat és que funciona lleugerament pitjor que l’Openoffice. No hem refereixo a l’estabilitat, sinó a la velocitat. És sensiblement més lenta. Imagino que anirà millorant, però de moment convé esperar.
by jaume | nov. 6, 2010 | Bravo!, General
A principis de setembre sorgia el nou programa de L’internauta, aquesta vegada sota el paraigües de Vilaweb i de la mà com sempre de Vicent Partal. Des d’aleshores, des d’aquest primer programa no n’havia tornat a sentir parlar més, i pensava que encara no s’havien aconseguit resoldre alguns problemes tècnics que podrien haver sorgit. Avui però he decidit fer una cerca per resoldre el dubte, i resulta que des d’aleshores i de manera setmanal (tots els dimarts) publiquen un nou programa en format podcast! Això vol dir que podem baixar-ne gratuïtament l’arxiu en MP3 i escoltar-lo quan a nosaltres ens vagi bé! També és clar ens podem subscriure a la web a través d’aquesta adreça (per exemple mitjançant el Google Reader, líder indiscutible del moment per molt que salvin “in extremis” el vell Bloglines). Si ho fem, opció que recomano del tot, cada vegada que es publiqui un nou programa rebrem directament l’actualització al Google Reader i no ens caldrà anar comprovant periòdicament l’adreça.
Jo de moment ja els tinc tots emmagatzemats a l’ordinador, a falta de passar-los al telèfon per escoltar-los en qualsevol moment i circumstància que s’hi avingui.
by jaume | set. 28, 2010 | Denúncia, General
Que lluny que queden Els matins de Catalunya Ràdio amb l’enyorat Antoni Bassas! Quina vergonya haver prescindit de programes com Els viatgers de la gran anaconda – de viatges i que ajudava a somniar-, el Sense fronteres – que aconseguia fer-nos sentir una mica més aprop de la resta de territoris de parla catalana- , El Suplement – un programa de cap de setmana seguit per moltíssima gent-, Postres de músic -crec recordar que començava a les 16h-, Versió Original -un programa d’humor amb moments infumables però també amb estones molt encertades, i que ajudaven a passar la tarda- o el No ho diguis a ningú -programa esportiu amb en Jordi Basté. Aconseguia que el seguís, a altes hores de la matinada, tot hi no agradar-me el futbol!!!-
Quina desil·lusió veure com el programa que portava amb tanta professionalitat Antoni Bassas hagi acabat en mans d’un element com en Manel Fuentes, que l’ha convertit en un carnaval sense sentit i que produeix mal a les orelles per a tot aquell qui té la paciència d’escoltar-lo cinc minuts seguits! Han aconseguit desballestar un projecte del qual Catalunya se’n podia sentir ben orgullosa. Ho han aconseguit en ben poc temps! Jo n’era un oient fidel, fidelíssim. Només a partir de la supressió del programa del Bassas vaig començar a escoltar altres emissores amb més regularitat, entre elles Ràdio Andorra o l’actual AD Ràdio. La situació es va anar fent cada vegada més insostenible, fins arribar el punt que va aconseguir fer vessar el got, la entrevista que el Fuentes va fer a l’Àngel Colom arrel de l’afer Millet. Aquell matí ignominiós vaig desprogramar l’emissora. Ja no m’oferia res d’interès, o almenys de prou interessant per a contar-me entre els seus oients. Després de presenciar aquell circ en directe, vaig perdre el poc respecte que hem quedava pel periodista (?) i per l’emissora.
I recentment m’assabento que també han decidit prescindir del programa L’internauta! Crec que només queda un programa que valgui la pena escoltar, i aquest és l’En guàrdia.
Tota la resta és perdre el temps.
I de les nostres emissores tampoc anem tant sobrats! La nacional, Ràdio Andorra ha perdut qualitat en la programació, tot hi que no ha estat mai cap referent a nivell radiofònic, però pels andorrans crec que és important no perdre-la de vista. I AD Ràdio -amb 2 locutors d’una qualitat indiscutible: en Xavi Mújal i en Gabriel Fernàndez- que darrerament ha perdut embranzida per la dràstica reducció de personal, ja que han substituït les hores treballades per hores de música enllaunada.
Sembla que les ràdios van a la baixa, una veritable llàstima. Per sort també es pot aplicar la màxima de “El Rei és mort, visca el Rei!” . Sempre ens podem subscriure al podcast dels programes que ens agraden, i escoltar-los relaxadament quan ens vagi bé a nosaltres. Amb L’internauta ara és la única sol·lució…!
Podeu trobar més informació en aquest fòrum i també en aquest article d’en Víctor Alexandre
