Nosaltres dos, de Xavier Bosch

És una novel·leta ni massa llarga ni massa curta. Com sempre, em fa l’efecte que al final tot es precipita i les últimes trenta pàgines queden absorbides de seguida, deixant un gran buit. Teòricament la novel·la parla de l’amistat, entre dos joves universitaris i de mons radicalment diferents. Explica la vida de l’un i de l’altre, peripècies, amors, desamors i tragèdies necessàries per arribar al final que tothom espera però ningú gosa pronunciar en veu alta. Un bon llibre, distret, ben escrit, amb ritme i amb interconnexions amb espais coneguts que encara reforcen una mica més la sensació de versemblança.

La bíblia andorrana, d’Albert Villaró Boix

Una altra novel·la amb pinzellades històriques sobre el nostre país, barrejant la intriga, les corredisses amb assassins, espies, diplomàtics i les altes esferes. Les pressions a que es veu sotmesa la nostra estimada Andorra i com les gasten els nostres veïns del sud-sud.

 

Sobretot posa sobre la taula una història que a mi hem sembla recordar que alguna cosa té de verídic. És apassionant. Narra de primer una possible explicació a la desaparició de la talla de la Verge de Meritxell, fruit d’un incendi, provocat o no, de l’antic temple. Però sobretot parla d’uns papers, l’anomenada “Conjetura Valdambrini” que seria un document signat secretament pel Papa del moment, en que indica com podria fer desaparèixer la figura del Bisbe d’Urgell en favor del Rei d’Espanya. Un panorama ben negre per Andorra i els andorrans. Com l’anterior, una novel·la trepidant i que val absolutament la pena de tenir llegida.

 

Biblioteques digitals

Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.

Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.

El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.

Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.

La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!

Llibre electrònic Kobo Aura (2 edition)

Fa uns temps (poc, un mes i mig) que vaig decidir renovar el llibre electrònic, el lector de llibres electrònics, vaja. L’antic l’he jubilat després d’un munt de bons serveis prestats. Vaig dubtar força entre comprar el rei dels e-readers (el kindle d’Amazon) o algun altre. Al Fnac del Pyrenées justament feia un temps que tenien e-readers de la marca Kobo, canadenca, que semblaven molt similars, però amb l’avantatge de no ser tant absurdament intrusius com els Kindle. Preus similars, característiques similars. Com que els llibres electrònics no van precisament baratets, no contemplava la possibilitat de comprar-ne a carretades a través d’Amazon, així que el que en alguns països pot ser un avantatge (accés directe a la gran biblioteca d’Alexandria actual), per mi no representava cap punt fort. Per contra, com que la privacitat resulta que si que hem preocupa, i Amazon no és precisament una empresa famosa per les seves bones pràctiques, la decisió es va decantar amb relativa facilitat cap al cantó canadenc. M’hagués agradat comprar la versió ultra mega fashion del kobo que és més gran, amb protecció per aigua, amb molta més llum i que apretant un botó et fa un massatge i et treu un cafè, però també era sensiblement més car, així que la versió bàsica (amb llum, que és una PASSADA) ja hem va semblar més que bé.

I és que el més xulo, és la llum LED que incorpora. També la velocitat a l’hora de passar pàgines o navegar per la bilblioteca interna (memòria interna, no té SD), el poc pes del llibre, la qualitat de la pantalla (que tampoc necessitem res de l’altre món… és per llegir), els leds que et permeten llegir de nit sense tenir cap llum obert i no molestar al personal, la duració de la bateria…

 

La llàstima, que el català no surt per enlloc. Tampoc en els altres, però (cabrons). Les especificacions es poden trobar aquí, però a més les copio per si canvien l’enllaç:

Pantalla: Pantalla táctil Carta E Ink HD de 6” de 1024 x 768 de resolución, 212 ppp
Peso: 180g
Tamaño: 159 x 113 x 8.5 mm
Almacenamiento: Memoria interna de 4 GB con capacidad para almacenar hasta 3000 eBooks
Iluminación frontal: ComfortLight integrada, totalmente ajustable con revestimiento microfino para ofrecer durabilidad y distribución uniforme de la iluminación
Personalización: TypeGenius: 11 fuentes diferentes y 40 tamaños entre los que elegir
Ajustes exclusivos de grosor y nitidez de fuentes
Formatos compatibles: 14 formatos de archivo soportado de forma nativa (EPUB, EPUB3, PDF, MOBI, JPEG, GIF, PNG, BMP, TIFF, TXT, HTML, RTF, CBZ, CBR)
Lee eBooks alquilados de una biblioteca pública
Conectividad: Wi-Fi 802.11 b/g/n y micro-USB
Duración de la batería: Dura semanas*
Idiomas: Inglés, francés, alemán, español, neerlandés, italiano, portugués brasileño, portugués , japonés y turco
Otros: Sin publicidad ni interrupciones

La força de la raó o la raó de la força

Els esdeveniments dels darreres dies s’han precipitat de tal manera que és difícil poder mantenir la perspectiva del que ha passat, passa i passarà. Hi ha en joc la llibertat de molta gent, la llibertat de tot un poble, tota una cultura, els sentiments de milions de persones i les legitimitats que senten, tant uns com altres.

Els espanyols se senten Catalunya seva, part integral de la seva terra, aquella que han de mantenir unida per la força de les armes si cal. I evidentment els cal, perquè un poble oprimit només es pot mantenir al teu costat per la força de les armes. I per la força de tot un estat menyspreable que hi ajuda, és clar. Animant a tots els seus ciutadans a actuar amb violència. Animant les seves forces d’ocupació a actuar amb violència. Animant els seus jutges a actuar amb violència, desmesura i acarnissament. Perquè no volen ni sentir a parlar de perdre Catalunya. No és que se l’estimin, mai ho han fet. Però la volen. Perquè els ajuda a pagar les seves festes, les seves corrupcions, els seus amiguets i què carai! Perquè els pertany per dret de conquesta.

Els catalans s’han despertat de cop, farts de sentir-se menystinguts, farts de sentir-se atacats, utilitzats i apartats. Farts de suportar tantes mentides, farts d’un estat que utilitza els mitjans públics per atacar-los. Que paga policies que són una vergonya pel que representen, que paga periodistes i empresaris per tergiversar la veritat, que paga ambaixadors, polítics i tota una corrua inacabable de gent per a que l’ajudi a repetir incansablement les seves mentides, intentant convèncer els més despistats.

Espanya és una gran mentida. La seva força vé de l’engany, la mentida i la por. Quina desgràcia de país!

Catalunya es veu atacada constantment per aquests llops famolencs que pretenen defensar la pau i la democràcia. Espero i desitjo que Catalunya aconsegueixi desfer-se d’aquest jou terrible que la tenalla per, per fi! emprendre el camí de la normalitat i no haver de defensar permanentment les raons més òbvies.