by jaume | maig 16, 2024 | Bravo!, Divagacions tecnològiques
Fa uns dies que estava anant de corcoll per culpa d’alguna actualització del windows 11 que havia provocat un mal funcionament que impedia treballar amb fluidesa amb l’ordinador. Resulta que de cop i volta, en clicar amb el botó dret a algun arxiu o icona que estava situat a l’escriptori de l’ordinador, o en qualsevol de les carpetes, el resultat (inesperat) era que no passava res. No s’obria el menú contextual ni es podia utilitzar cap de les opcions que normalment ens surten (recordeu: “Obre”, “Imprimir”, “Enviar a”… i tantes altres opcions que poden variar depenent dels programes que tinguem instal·lats).
Això s’havia convertit en un veritable entrebanc, perquè utilitzem el botó dret constantment i hi estem tant avesats, que canviar tota la metodologia de treball per a evitar-ho estava resultant un calvari.
Cap de les opcions que estava provant no donava cap resultat, si no és que eren una pèrdua total de temps i una comprovació que la majoria de les solucions que la gent publica (curiosament, moltíssimes a youtube) no resolien el problema.
Finalment i de manera totalment fortuïta, he trobat el Sant Grial que estava cercant desesperadament. Sort que sempre hi ha algú amb amplis coneixements que no dubta en posar-los al servei de la societat sense esperar res a canvi!
La solució és aquí, i en deixo el text copiat per si mai desapareix l’enllaç:
I just fixed the issue without the need to run a repair.
I used the following command to disable the new context menu.
reg.exe add “HKCU\Software\Classes\CLSID\{86ca1aa0-34aa-4e8b-a509-50c905bae2a2}\InprocServer32” /f /ve
The problem is now resolved.
El que us deia: Són cracks.
by jaume | nov. 27, 2017 | Bravo!, Divagacions tecnològiques, Llibres
Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.
Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.
El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.
Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.
La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!
by jaume | febr. 25, 2012 | Bravo!, Llibres
Quin plaer llegir-lo! Crec que feia molts anys que no tenia la oportunitat de llegir un text tant hi tant bo. M’ha fet la impressió d’estar davant d’una novel·la total. És extremadament llarg, es fa feixuc i pateix d’un excés d’erudició que sovint desconcerta el lector, però és excel·lent i una delícia si aconsegueixes no perdre’n el fil. Barreja un munt de personatges, un munt d’èpoques i un munt d’històries. I quan dic que les barreja és que realment pots estar llegint un paràgraf convençut que està parlant de la història immediatament anterior, però no! Ja estàs uns segles abans o desprès, i toca rellegir la darrera pàgina per a situar-te de nou. L’extrema dificultat arriba quan en el mateix paràgraf barreja diferents èpoques, personatges corresponents a diferents històries que interaccionen entre sí i costa de treure’n l’entrellat. Suposo que a nivell tècnic això és de nivell avançat!
Com dic, complicat de seguir, però magistralment narrat.
La història principal (cap a la qual la resta conflueixen d’una manera o altra) és la vida d’un nen superdotat nascut en el sí d’una família burgesa benestant de mitjans del segle XX, amb un pare erudit fins a l’extrem i una mare que en principi està totalment subordinada al poder masculí. El que comparteixen els dos és una extrema fredor envers el seu únic fill. Això marca la evolució de l’Adrià Ardèvol. Això i la manera de portar el negoci d’antiguitats del seu pare. Sobretot la manera d’adquirir-ne novetats. Un violí massa valuós, textos incunables i un amor difícil per al protagonista.
Una de les poques novel·les que avui en dia mereixen ésser comprades i tenir-les en un lloc d’honor de la biblioteca. Les altres, el 99,9% són morralla per a llegir una sola vegada, i encara.
by jaume | gen. 11, 2011 | Bravo!, Divagacions tecnològiques, Llibres
Aquest Nadal ha estat fructífer en moltes coses, però si ens centrem en les materials m’ha caigut del cel un e-book fantàstic que hem té el cor robat.
No n’havia tingut cap altre abans, si exceptuem la tablet de Toshiba que no hem va acabar de convèncer.
Des que el vaig desembolicar no he parat de trastejar-hi i utilitzar-lo per al que serveix, llegir. I és que si els darrers anys tenia la literatura aparcada, ara puc dir que està en plena efervescència i cada moment lliure és una oportunitat per a reprendre la lectura inacabada.
Es tracta d’un sofisticat ebook amb tinta electrònica, connexió wifi i possibilitat de llegir múltiples formats. Si hem de ser sincers, és un equip enfocat directament a la lectura de llibres, no a la de revistes o còmics. En escala de grisos i força ràpid en execució. Sembla que mantenen una política d’actualitzacions força interessant. Disposa de mig Gb de memòria interna i un lector de targetes SD fins a 32Gb. La pantalla és de 6 polzades. L’espai útil de lectura acaba essent com el d’un llibre de butxaca.
La finalitat del llibre electrònic és permetre la lectura de llibres digitals de manera còmoda. I aquest compleix les expectatives. En canvi la possibilitat de navegar per internet no està gaire ben resolta. Es pot fer, però no és una experiència massa agradable tant per la lentitud com per les poques possibilitats del navegador incorporat.
En tractar-se de tinta electrònica, no produeix fatiga visual i per tant la sensació és la d’estar llegint un llibre en paper. Si disposem de poca llum necessitarem, igual que en la lectura en paper, un llum adicional. Podem estar hores sense apartar els ulls de la pantalla i no patir les desagradables conseqüències que sens dubte sofririem si estessim llegint en una pantalla amb retroil·luminació.
El preu del dispositiu (Boox A60) és d’aproximadament 300€. Força car si no l’hem de fer servir intensivament. Calculo que es pot haver amortitzat amb la lectura d’uns 15 llibres al preu desorbitat actual.
Personalment trobo que no només és recomanable sinó imprescindible disposar d’un aparell similar. Només està justificat per aquells reacis del tot a les noves tecnologies, tot hi que és tan senzill d’utilitzar que aborreix. I desenganyeu-vos, no és el mateix tenir el llibre físic a les mans… és molt millor! No s’arruga, no s’embruta, no perdem el punt de lectura, podem fer anotacions i recuperar-les després amb facilitat, podem portar col·leccions senceres al damunt sense deixar-hi l’esquena… És fantàstic! La llàstima… que no està en català.
by jaume | nov. 6, 2010 | Bravo!, General
A principis de setembre sorgia el nou programa de L’internauta, aquesta vegada sota el paraigües de Vilaweb i de la mà com sempre de Vicent Partal. Des d’aleshores, des d’aquest primer programa no n’havia tornat a sentir parlar més, i pensava que encara no s’havien aconseguit resoldre alguns problemes tècnics que podrien haver sorgit. Avui però he decidit fer una cerca per resoldre el dubte, i resulta que des d’aleshores i de manera setmanal (tots els dimarts) publiquen un nou programa en format podcast! Això vol dir que podem baixar-ne gratuïtament l’arxiu en MP3 i escoltar-lo quan a nosaltres ens vagi bé! També és clar ens podem subscriure a la web a través d’aquesta adreça (per exemple mitjançant el Google Reader, líder indiscutible del moment per molt que salvin “in extremis” el vell Bloglines). Si ho fem, opció que recomano del tot, cada vegada que es publiqui un nou programa rebrem directament l’actualització al Google Reader i no ens caldrà anar comprovant periòdicament l’adreça.
Jo de moment ja els tinc tots emmagatzemats a l’ordinador, a falta de passar-los al telèfon per escoltar-los en qualsevol moment i circumstància que s’hi avingui.
