Els esdeveniments dels darreres dies s’han precipitat de tal manera que és difícil poder mantenir la perspectiva del que ha passat, passa i passarà. Hi ha en joc la llibertat de molta gent, la llibertat de tot un poble, tota una cultura, els sentiments de milions de persones i les legitimitats que senten, tant uns com altres.
Els espanyols se senten Catalunya seva, part integral de la seva terra, aquella que han de mantenir unida per la força de les armes si cal. I evidentment els cal, perquè un poble oprimit només es pot mantenir al teu costat per la força de les armes. I per la força de tot un estat menyspreable que hi ajuda, és clar. Animant a tots els seus ciutadans a actuar amb violència. Animant les seves forces d’ocupació a actuar amb violència. Animant els seus jutges a actuar amb violència, desmesura i acarnissament. Perquè no volen ni sentir a parlar de perdre Catalunya. No és que se l’estimin, mai ho han fet. Però la volen. Perquè els ajuda a pagar les seves festes, les seves corrupcions, els seus amiguets i què carai! Perquè els pertany per dret de conquesta.
Els catalans s’han despertat de cop, farts de sentir-se menystinguts, farts de sentir-se atacats, utilitzats i apartats. Farts de suportar tantes mentides, farts d’un estat que utilitza els mitjans públics per atacar-los. Que paga policies que són una vergonya pel que representen, que paga periodistes i empresaris per tergiversar la veritat, que paga ambaixadors, polítics i tota una corrua inacabable de gent per a que l’ajudi a repetir incansablement les seves mentides, intentant convèncer els més despistats.
Espanya és una gran mentida. La seva força vé de l’engany, la mentida i la por. Quina desgràcia de país!
Catalunya es veu atacada constantment per aquests llops famolencs que pretenen defensar la pau i la democràcia. Espero i desitjo que Catalunya aconsegueixi desfer-se d’aquest jou terrible que la tenalla per, per fi! emprendre el camí de la normalitat i no haver de defensar permanentment les raons més òbvies.
Portem uns dies esparverats amb la notícia bomba que ha deixat anar Google sense preavís… Google Reader tanca. Tancarà el dia 1 de juliol d’enguany. No és una bona notícia, diuen que això només afecta als heavy users, però no hi estic d’acord. La subscripció per RSS és una excel·lent manera de seguir els blocs que t’interessen i no perdre’n cap publicació. Que es poden acumular sense remei? Lectura en diagonal, o esborrat sense miraments i posar-se al dia sense recances. Que un blog inunda d’apunts… És necessari estar-hi subscrit? És qüestió d’organització! És molt pitjor seguir l’actualitat per twitter, que no permet una mínima organització ni lectura aprofundida de res. Si segueixes més de 100 persones amb un mínim d’activitat navegues sense rumb tot el dia.
Jo ja he trobat un digne substitut. Es diu Feedly i de moment és molt més visual que GReader. Encara estic en plena adaptació i encara no he aconseguit un ple domini del nou entorn, però crec que hem servirà i amb el temps segur que encara serà més eficient en la càrrega dels feeds i la lectura dels posts més interessants. una cosa que ja he trobat força útil són les recomanacions de blogs similars al que tu estas llegint en aquell moment. Té aplicació per a tots els dispositius mòbils, es pot utilitzar via web i per al Chrome té una app especial. Es sincronitza automàticament amb Reader i promet millorar en el futur més immediat. He provat algunes altres alternatives i no m’han semblat gens convincents. Feedly, si.
Moltes vegades ens arriben notícies que tracten sobre la economia que ens són difícils d’entendre en la seva totalitat. Aquí us enllaço un vídeo que mostra de manera molt clara com està distribuïda la riquesa entre la població dels Estats Units. Mostra el percentatge de gent pobra, 3 nivells de classe mitjana i els fabulosament rics. En compara de manera molt gràfica i visual segons com pensen que està distribuïda la riquesa 5000 habitants dels USA. Posteriorment ho compara amb com voldrien que estés distribuïda, i finalment mostra com està realment repartida. I va feredat de veure. Ja sabíem que els USA són un país enorme amb enormes diferències, però aquí ens ho mostren gràficament, de manera entenedora i sense mitges tintes. Interessant.
Una cosa molt útil és disposar d’espai gratuït a la xarxa per anar-hi emmagatzemant aquells arxius que sense ser especialment sensibles es interessa tenir disponibles des de qualsevol aparell connectat a Internet.
Una de les aplicacions més conegudes és dropbox.com, però només ens dóna 2Gb gratuïts.
Hi ha una altra opció, Box.com, que ens permet disposar de 50Gb gratuïts (oferta només durant un mes, i està apunt d’acabar). Només cal crear un nou compte amb ells (jo ho he fet des del mòbil Android) i automàticament et regalen aquests 50Gb lliures i gratuïts, mentre l’empresa tingui continuïtat).
I per a profitar-ho tot plegat, podem generar un disc dur virtual des de l’ordinador, seguint les instruccions que tenim aquí. Fàcil, no?
El blog continua evolucionant i ara hem implementat la versió mòbil per a que des de qualsevol diapositiu mòbil avançat es pugui visualitzar la web amb comoditat i sense deixar-se la vista en l’intent.
M’acaba d’arribar a les mans la programació de les activitats per aquesta Festa Major d’Escaldes Engordany, i vist que no l’he sabuda trobar enlloc més, opto per publicar-la, a veure si així agafa més ressò i arriba a més gent. Tampoc m’ha arribat encara a casa, i això que ja falta ben poc per a que comenci!
La programació és un arxiu en PDF de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, que són els que ho organitzen. Pel que veig els manca una persona al departament de comunicació!
