Que lluny que queden Els matins de Catalunya Ràdio amb l’enyorat Antoni Bassas! Quina vergonya haver prescindit de programes com Els viatgers de la gran anaconda – de viatges i que ajudava a somniar-, el Sense fronteres – que aconseguia fer-nos sentir una mica més aprop de la resta de territoris de parla catalana- , El Suplement – un programa de cap de setmana seguit per moltíssima gent-, Postres de músic -crec recordar que començava a les 16h-, Versió Original -un programa d’humor amb moments infumables però també amb estones molt encertades, i que ajudaven a passar la tarda- o el No ho diguis a ningú -programa esportiu amb en Jordi Basté. Aconseguia que el seguís, a altes hores de la matinada, tot hi no agradar-me el futbol!!!-
Quina desil·lusió veure com el programa que portava amb tanta professionalitat Antoni Bassas hagi acabat en mans d’un element com en Manel Fuentes, que l’ha convertit en un carnaval sense sentit i que produeix mal a les orelles per a tot aquell qui té la paciència d’escoltar-lo cinc minuts seguits! Han aconseguit desballestar un projecte del qual Catalunya se’n podia sentir ben orgullosa. Ho han aconseguit en ben poc temps! Jo n’era un oient fidel, fidelíssim. Només a partir de la supressió del programa del Bassas vaig començar a escoltar altres emissores amb més regularitat, entre elles Ràdio Andorra o l’actual AD Ràdio. La situació es va anar fent cada vegada més insostenible, fins arribar el punt que va aconseguir fer vessar el got, la entrevista que el Fuentes va fer a l’Àngel Colom arrel de l’afer Millet. Aquell matí ignominiós vaig desprogramar l’emissora. Ja no m’oferia res d’interès, o almenys de prou interessant per a contar-me entre els seus oients. Després de presenciar aquell circ en directe, vaig perdre el poc respecte que hem quedava pel periodista (?) i per l’emissora.
I recentment m’assabento que també han decidit prescindir del programa L’internauta! Crec que només queda un programa que valgui la pena escoltar, i aquest és l’En guàrdia.
Tota la resta és perdre el temps.
I de les nostres emissores tampoc anem tant sobrats! La nacional, Ràdio Andorra ha perdut qualitat en la programació, tot hi que no ha estat mai cap referent a nivell radiofònic, però pels andorrans crec que és important no perdre-la de vista. I AD Ràdio -amb 2 locutors d’una qualitat indiscutible: en Xavi Mújal i en Gabriel Fernàndez- que darrerament ha perdut embranzida per la dràstica reducció de personal, ja que han substituït les hores treballades per hores de música enllaunada.
Sembla que les ràdios van a la baixa, una veritable llàstima. Per sort també es pot aplicar la màxima de “El Rei és mort, visca el Rei!” . Sempre ens podem subscriure al podcast dels programes que ens agraden, i escoltar-los relaxadament quan ens vagi bé a nosaltres. Amb L’internauta ara és la única sol·lució…!
Podeu trobar més informació en aquest fòrum i també en aquest article d’en Víctor Alexandre
Aquest any ens hem decidit per passar les vacances a Eivissa. Ja portàvem 2 anys anant a Mallorca i volíem veure alguna altra cosa.
El sentiment general és que hauríem d’haver marxat a Menorca, almenys.
La illa en sí no té res a envejar a Mallorca: Platges paradisíaques, interior rural… Però està mancada fortament de qualitat. O almenys de qualitat assequible. Sabem que pots viure com un rei si disposes dels diners necessaris i de la predisposició a gastar-los, però i si no? A Eivissa es podia menjar probablement molt bé, es podia visitar indrets meravellosos i viure unes vacances de somni, però el preu a pagar era massa alt.
El que buscàvem sortosament ha cobert les nostres expectatives, però aquell “plus” és el que hi ha faltat.
L’allotjament elegit i la seva posició eren de cine, aixó sens dubte! Els matins a les platges, cada dia una cala diferent, explorant-les i gaudint-les tant com sabíem. La Vera disfrutant de la sorra i del mar (si l’haguéssiu vist!). Per primera vegada no patíem per les meduses (tot hi que el darrer dia pare i filla ens en vam endur un petit record). Les tardes de passejades, voltant per l’interior, visitant mercats anomenats Hippies… fent el turista.
La illa no està mancada d’encant ni singularitat, però li falta autenticitat i respecte. És massa evident la pressa dels comerciants en fer l’agost, és massa descarat l’augment de preus absolutament aberrant dels productes, és massa sorprenent que una de cada deu persones no parli ni entengui (!) el català, i és massa indignant que només una de cada vint et contesti en català (ja no parlem que hi inicii la conversa!). Estan venent i promocionant la illa com una macrodiscoteca, quan té moltes més possibilitats, sense que entrin en conflicte amb el major negoci actual.
Durant les vacances de tant en tant mirava d’entendre el perquè d’aquella obsessió per les macrodiscoteques. És evident que els funciona, ja que a nivell internacional Eivissa (qui ho havia de dir!) està molt ben situada en el mercat dels DJ’s i la música electrònica i chill out. L’entrada de diners ha de ser espatarrant… però si els dirigents de la illa es plantegen el futur, compten amb la possibilitat que un dia senzillament Eivissa sigui desbancada d’aquest mercat? Tenen plans alternatius (a més d’intentar que això no passi, és clar)?
A Andorra fa temps que es parla de promocionar altres motius d’interès per al turista, diversificar i no posar tots els ous al mateix cistell.
Desconec si les discoteques continuen atraient públic més enllà dels mesos d’estiu. Si és així, és una bona notícia per a la illa. Si es centren en els 3-4 mesos d’estiu que poden tenir de bon temps… què fan la resta de l’any? Viuen de les rendes obtingudes durant aquest període?
Segurament ja porten anys treballant-hi, més els val!
D’encant no li’n falta, però l’has d’anar a buscar. L’interior ofereix poques propostes d’oci, en canvi -i segurament gràcies a aixó- manté uns paisatges rurals especialment atractius. Si hi heu d’anar, ens va impressionar Santa Agnès, al nord de Sant Antoni (allà, tot són sants!). La posta de sol de Sant Antoni era senzillament espectacular. Diuen que és de les millors del món. Nosaltres n’hem vist unes quantes que no li envegen res, però sincerament són precioses, amb un sol que sembla que se’t tiri al damunt d’enorme que es veu. Eivissa, la ciutat, potser és la que menys ens ha agradat. Els mercats hippies força decebedors per a nosaltres, encara que a qualsevol adolescent li faran perdre el nord. En tot cas un bon lloc per a passar-hi una horeta mirant i remenant. Les cales són per a deixar-te amb la boca oberta, és clar que a l’agost la gentada és molt superior a la que et trobes en caletes similars a Mallorca i aixó li resta encant! Les platges nudistes absolutament inexistents, ni tan sols a les que ho són explícitament! Les velles glòries hippies són difícils de trobar però no impossibles, en canvi el que es troba de manera més abundosa són els joves que n’emulen la vestimenta i les maneres, potser també l’estil de vida, això ho desconec. L’afició per treure suc del turista sembla una malaltia contagiosa, tothom espera fer negoci d’una manera o altra amb l’extranger. La majoria d’indrets turístics més visitats (platges, cales, mercats…) disposen d’uns aparcaments absolutament descuidats en tot excepte en els recaptadors de l’impost revolucionari d’entre 3 i 5€ per a deixar-hi el vehicle. En general la illa dóna una impressió bruta i descuidada, pot ser per manca d’efectius o per excès d’usuaris poc curosos. És absolutament imprescindible disposar d’un transport, preferiblement cotxe, per a desplaçar-te per l’illa. Les esglésies (totes, si) són encantadores.
La conclusió a la que hem arribat és que és un bon lloc per descobrir durant 3-4 dies, i que no es mereix una segona visita.
Alguns links d’interès:
Where Ibiza. Publicació tipus TOP 100 de restaurants, botiguetes i allotjament.
Balearia. Naviera per arribar-hi, en ferry. Les tarifes són les més econòmiques, i ofereixen més qualitat que Transmediterrània. 8 horetes de res, però així t’emportes el cotxe i tot el que necessites!
Cada vegada que inicio una instal·lació d’un bloc amb WordPress i cada vegada que n’actualitzo la versió invariablement i inevitablement -per defecte, doncs- apareix com una mosca collonera la extensió “Hello Dolly”, juntament amb la -aquesta sí- imprescindible Akismet.
I cada vegada, abans de fer res més, desinstal·lo la extensió “simpàtica”.
Ep! Que el WordPress és una plataforma de blogs senzillament excel·lent, i a més gratuïta! Però tant els costaria eliminar aquesta ximpleria d’extensió de les instal·lacions per defecte? Aporta cap valor afegit?? Doncs això. Inaugurat el blog. Apa.
Llegeixo a Bebés y Más com una ilustradora ha volgut plasmar el que suposo que és la seva experiència (i la de tants altres pares) respecte a la lactància materna nocturna. Aquí surt reflexat el que fan moltes famílies, que no és ni més ni menys que portar el bebé al llit dels pares. Nosaltres no en som partidaris, excepte alguna nit especialment complicada, mirem d’evitar de dormir tots plegats.
En aquesta web podrem gaudir d’aquesta relació de vinyetes gracioses i tendres a la vegada. És una mena de vídeo de menys de 1 minut de durada. Segur que en tots o gairebé tots els dibuixos us hi veureu reflexats… segur! Qui ha dit que tenir un fill o alletar sigui una feina fàcil?
A través del blogBebés y mas m’assabento d’un documental que fa poc va emetre televisió espanyola referent al naixement de bebès prematurs. Narra 4 històries en format breu, la primera segurament és la més crua, tot hi que penso que totes tenen final feliç. Dic penso perquè no he tingut ganes de mirar-lo, si més no no del tot. Massa records, tot hi que nosaltres ho vam tenir molt fàcil. Però potser aquests 4 vídeos ajudaran a alguna parella que es trobi en una situació similar, que sàpiga que ha de tenir un bebè prematur i encara no sàpiga ben bé a què s’ha d’enfrontar.
