by jaume | ag. 23, 2011 | Llibres
Ja fa un temps que he llegit el llibre i estava a punt de deixar-ho estar però crec que no és moment de perdre el fil.
El llibre directament no m’ha agradat. És una mena de biografia estranya d’un infiltrat espanyolista dins d’ETA, i de com les seves conviccions polítiques (profundament franquistes) el porten a arriscar la pell en un ambient clarament advers, provocant danys irreparables entre els dirigents i integrants d’ETA. Una persona sense cap mena de formació prèvia aconsegueix uns resultats clarament brillants on d’altres possiblement millor preparats han fracassat. Relata un munt d’operacions especials sempre per sobre i amb una manera de relatar els fets força decebedora. Es fa llaaarg de llegir! Massa noms, massa títols, massa referents. Crec que s’ha quedat a mig camí de ser una bona crònica.
by jaume | juny 21, 2011 | Llibres
Anécdotas de azafatas
Un llibre ràpid de llegir, sense fer-se massa pesat però si que és força simple. De fet no se li pot pas demanar més del que ja exposa clarament en el títol. És una recopilació d’anècdotes, narrades en primera persona i se suposa que són les experiències de diferents auxiliars de vol (s’indica nom i edat i una breu introducció de cada entrevistat). Finalment es fa un recopilatori d’experiències més impactants en general extretes d’internet, aparentment reals.
Molt entretingut i amè de llegir, cada fragment no té cap connexió amb els adjacents per tant no es pot perdre el fil. Interessant.
by jaume | juny 20, 2011 | Llibres
Les planes misterioses
Si, efectivament aquesta saga (Els fills de la terra) té tota la pinta de continuar exactament igual durant tots els sis llibres que la composen. Aquesta vegada la novel·la consta de 800 i escaig pàgines, sembla que cada llibre ha de superar en extensió a l’anterior, sinó no val res. Com en l’anterior, el primer que vaig llegir d’aquesta autora, en aquesta narració resulta exhasperant la repetició d’escenes (té una curiosa fixació en descriure les escenes sexuals, que no estaria malament, però cansa) i la descripció inacabable dels paisatges i les explicacions corresponents. No és un llibre infumable, però definitivament, sobren ben bé 400 pàgines i no estariem renunciant a res important de l’escrit.
Aquesta vegada l’Ayla i en Jondalar abandonen la tribu dels Mamutois per anar-se a reunir amb el poble del xicot. Que resulta que no és al costat precisament, i això justifica (cap objecció) 800 pàgines de narrativa. No està malament. No us penseu que el llibre no val res, si no no l’hagués acabat!
by jaume | març 2, 2011 | Llibres
Ender’s game o El juego de Ender, segons la versió que triis per llegir. És una obra molt entretinguda de llegir, de ciència ficció on Andrew Wiggin (el protagonista, anomenat Ender) és un nen que amb uns 5 anys és reclutat per l’exèrcit planetari per a dirigir la flota espacial contra els insectors, una raça alienígena que amenaça per 2a vegada amb acabar amb la vida a la Terra. Sortosament la humanitat ha evolucionat molt des del primer intent, i ara ja domina -encara que sense entendre-ho massa- els misteris de la comunicació instantània entre móns, la relativitat del vol espacial i ha començat a fundar colònies en altres planetes habitables per la humanitat.
Aquest pobre Ender, el tercer fill d’una família molt especial, resulta que té el perfil adequat per a convertir-se en el salvador del món. La seva germana és massa tova i el seu germà gran és massa cruel. Ell aparentment és una mescla entre els dos, la combinació perfecta.
Un cop reclutat continua passant-les canutes, però enlloc de patir a l’escola pateix a l’acadèmia d’instrucció. El formen i el manipulen per a crear en ell el que necessita la humanitat. I després de molt patir, tot l’esforç dóna els seus fruits.
Aquesta novel·la de ciència ficció realment val la pena. Jo he volgut llegir-ne la saga completa, però si us agrada aquest llibre i voleu llegir-ne més, només és recomanable llegir el 2n llibre, La voz de los muertos. La resta totalment prescindibles per no dir infumables i pretenciosos. Una autèntica pèrdua de temps! En total prop de 2000 pàgines, comptant Ender el Xenocida i Hijos de la Mente.
by jaume | gen. 28, 2011 | Llibres
Quina novel·lassa! És cert que és una mica desil·lusionant que de vegades calgui recordar que estem llegint l’Esglèsia del Mar enlloc de Els Pilars de la Terra, però és tant apassionant llegir-lo…! A més, que per una vegada i sense que serveixi de precedent les aventures que relata, a més d’estar fonamentades en situacions possiblement reals i molt ben documentades, succeeixen a Barcelona i ens narren les peripècies, molt fantàstiques, de diversos personatges. No és fins que hem llegit un bon munt de pàgines que no pren protagonisme l’Arnau, el bastaix amb una trajectòria fantàstica (de fantasiosa, hem refereixo… però al cap i a la fi és una novel·la, oi?). Des de la més absoluta misèria al més alts honors. Hi trobareu de tot: Enveges, hipocresia, amor, lleialtat, traicions… Crec que no deixa cap tecla per tocar. Relata fets de la Inquisició (anava a posar “santa” al davant, però me l’estalvio), batalles, antics costums feudals menyspreables, treballs antics, descripcions d’indrets emblemàtics de la ciutat… S’ha de llegir. Crec recordar que eren unes 400 pàgines, però no es fa llarg.
by jaume | gen. 28, 2011 | Llibres
Ja fa setmanes que vaig acabar aquesta novel·la, realment no apta per a tots els públics, ja que amb les seves 800 i escaig pàgines desanima a qualsevol, però que narra les peripècies d’unes famílies de les principals potències mundials que es veuran abocades a la confrontació que va representar la Gran Guerra, com abans se l’anomenava (abans que hi hagués la 2a guerra mundial, s’entèn).
Com a novel·la segueix un argumentari molt amè, ja que poc a poc va introduïnt els diferents focusque representaran l’espina dorsal de l’escrit. Però enteneu-me, no és com alguns salvatges d’escriptors fan, que canvien cada 10 línies de personatge, i on resulta esgotador d’intentar seguir el fil. No, en Ken Follet (cada llibre que escriu acaba convertint-se en Best Seller, no?) dedica les pàgines suficients a centrar l’acció per a que el lector no es perdi. I després passa a una altra de les famílies i situacions. I després a una altra. I quan està tot ben situat, aleshores ja estem immersos en la trama i no hi ha manera de deixar de llegir.
El que m’ha interessat més d’aquest llibre és la visió diferent que m’aporta. És un llibre complex, molt ben escrit i ens ensenya la vida de l’alta aristocràcia anglesa abans, durant i després de la guerra, de les famílies de la burgesia acomodada dels Estats Units, de la revolució russa, però des del punt de vista del proletariat, com també des de la noblesa zarista. També ens redacta la història posant-se en la pell de l’alta aristocràcia alemana, i de les intrigues que es generen per les tibantors que acabaran desembocant en el que ara coneixem com la primera guerra mundial. Jo sense dubtar-ho, el recomano.
Es pot llegir en català, tant en format digital com en format físic. Jo he triat de llegir-ho a l’ebook, i la experiència ha estat molt gratificant.
