Una novel·la curta però que enganxa. Passa a l’actualitat – bé…, es narra com si fos en temps present, però veig que està escrita o publicada el 2016 ja fa un cert temps-, quan en Roger i la seva parella decideixen viatjar a Cuba durant 1 mes per mirar de resoldre una crisi de parella i decidir, amb aquest que ja s’imaginen i que realment es podria considerar un viatge iniciàtic, si val la pena continuar junts o és millor separar les seves vides a partir d’aquell moment. Molt (massa) curteta, molt (massa) desinvolta i també molt (massa) centrada en l’ús de drogues diverses, donant la impressi´ó que calen per aconseguir el que cerquen. Però curiosament no deixes el llibre fins al final, així que alguna altra cosa deu tenir…!
És una mena de spin-off, en espera que l’autor acabi la tercera novel·la, on podem aprendre una mica més del personatge de l’Auri, una antiga estudiant de la Universitat que per alguna raó va acabar vivint sota la universitat, en els túnels abandonats fa molt de temps. Una noia amb una sensibilitat extremadament marcada que veu en Kvothe alguna cosa especial.
A partir d’aquest i les properes entrades són per a reprendre una mica el resum dels llibres llegits. Pel que comprovo ja fa mesos que no publico les lectures així que els poso tots en ratxa.
Aquesta vegada es tracta d’un llibre de divulgació, no tècnic (o no gaire) i que té un objectiu molt lloable, i és que ens posa en guàrdia com a societat davant l’immens poder que estan aconseguint les grans empreses amb la IA, Intel·ligència Artificial. Curiosament en el moment de la lectura encara no havia explosionat el tema, i amb retrospectiva m’adono que el llibre ja encarava els problemes que més endavant han anat sortint a la palestra. Molt satisfactòria i interessant lectura. A mi m’ha servit per a tenir una visió una mica més fonamentada a l’hora d’entendre el seguit de notícies i contranotícies que van començar amb el ChatGPT i han continuat des d’aleshores.
Novel·la ambientada en un poble minúscul del Pirineu que ens explica com la nova generació dels seus habitants aconsegueix tirar endavant quan un fet fortuït capgira tot el seu m´ón conegut i de cop hi volta tenen davant seu la possibilitat de traçar el seu futur amb pràcticament tota llibertat i prescindint dels lligams que les seves famílies els havien anat inculcant.
Crec que amb totes les novel·les que he llegit d’aquest autor em passa el mateix, i és que es comença el relat amb força, després perd interès, amb moments puntuals que fan que no acabis deixant el llibre a mitges fins al final, quan sembla que tot es precipita i va massa depressa i voldries que durés més. En global, una nota prou bona, potser un 6.5/10. Té moments molt bons, utilitza un vocabulari molt ben estudiat i molts localismes que donen veracitat al conjunt. M’agrada.
No es tracta de cap novel·la ni de cap tractat de biologia o d’ictiologia, que vindria a ser la seva especialitat si parlem de peixos. Al meu entendre es tracta d’un assaig d’un apassionat del medi aquàtic que mira de defensar, mitjançant estudis, proves i observacions variades i poc objectives el que ja molts donem per fet, i és que els animals, tots, segurament, però també els peixos (que per les seves característiques podríem pensar que ho són menys) són animals dotats d’emocions i que reaccionen en funció del que aquestes els dicten. Evidentment no diu pas que no es moguin per instints primaris, sinó que també es mouen per les emocions que senten.
Per a vestir les seves afirmacions es recolza en estudis rigorosos que demostren de manera científica i objectiva aquestes afirmacions. I aquestes narracions són les que doten el text d’una qualitat indiscutible pels afeccionats, ja que informa de molts aspectes curiosos i interessants de diferents espècies de peixos. D’altra manera pocs anirien a llegir-se els textos científics i no s’assabentarien d’aquests aspectes tant bonics de conèixer.
A mi el llibre no m’ha enganxat i m’he hagut d’esforçar per acabar-lo. No resulta amè ni divertit. Només de tant en tant hi ha aquestes narracions curioses que fan que tot valgui la pena. Una puntuació de 4/10.
Un relat en primera persona sobre un integrant de la unitat de la SBS (Special Boat Service) del Regne Unit, similar a la coneguda SAS però més especialitzada en operacions especials relacionades amb el mar.
No estic segur que es tracti d’un relat verídic, però tot fa pensar que efectivament es tracti d’això, una narració del propi autor d’algunes de les seves missions, amb els detalls de l’armament, tàctiques, neguits i sentiments que poden tenir qualsevol dels integrants d’una unitat tant especial. Tracta de la guerra de les Malvines o Falklands, d’operacions encobertes quan la IRA d’Irlanda del Nord existia i se la combatia amb totes les forces possibles, d’operacions antiterroristes i antidroga. Relata entrenaments, successos i també algunes derrotes. Algunes vegades amb un to narratiu poc sostingut… el que porta a pensar que no és necessàriament una novel·la sinó un relat d’experiències d’algú que potser si que descriu experiències viscudes.
