Biblioteques digitals

Fa pocs dies va sortir la notícia als diaris (i 2) i a la televisió que a Andorra ja disposem de servei de préstec de llibres i revistes digitals.

Sembla que ja fa un temps que el sistema funciona a Catalunya, tot hi que jo me’n vaig assabentar la mateixa setmana que van anunciar la bona nova a l nostre país.

El sistema l’han batejat com eBiblio, un nom que si bé no és el més original del món, trobo que és ben pensat i diu exactament el que és, sense haver de recórrer a funambulismes innecessaris.

Lògicament el primer que vaig fer en assabentar-me’n va ser trobar el moment per donar-me d’alta al sistema, i és que cal, a més de tenir el carnet de qualsevol biblioteca del país, anar físicament a la biblioteca per a que et donin d’alta (sembla que es volen assegurar que els facilitis un correu electrònic, potser per tenir una manera fiable d’entrar en contacte amb tu, no ho sé). Al cap d’un parell d’hores vaig rebre un mail amb la informació per entrar al sistema (nom d’usuari i contrasenya). I ja està! A partir d’aleshores ja pots triar i remenar entre la de moment exigua quantitat de títols disponibles, entre llibres i revistes. Si en vols demanar en préstec però ja necessites instal·lar un programa d’Adobe (Adobe Digital Editions 4.5) que gestiona els drets digitals de les obres. Allà pots demanar prestats o retornar els volums.

La prova l’he fet amb Una columna de foc, d’en Ken Follet, i ha estat completament satisfactòria!

Llibre electrònic Kobo Aura (2 edition)

Fa uns temps (poc, un mes i mig) que vaig decidir renovar el llibre electrònic, el lector de llibres electrònics, vaja. L’antic l’he jubilat després d’un munt de bons serveis prestats. Vaig dubtar força entre comprar el rei dels e-readers (el kindle d’Amazon) o algun altre. Al Fnac del Pyrenées justament feia un temps que tenien e-readers de la marca Kobo, canadenca, que semblaven molt similars, però amb l’avantatge de no ser tant absurdament intrusius com els Kindle. Preus similars, característiques similars. Com que els llibres electrònics no van precisament baratets, no contemplava la possibilitat de comprar-ne a carretades a través d’Amazon, així que el que en alguns països pot ser un avantatge (accés directe a la gran biblioteca d’Alexandria actual), per mi no representava cap punt fort. Per contra, com que la privacitat resulta que si que hem preocupa, i Amazon no és precisament una empresa famosa per les seves bones pràctiques, la decisió es va decantar amb relativa facilitat cap al cantó canadenc. M’hagués agradat comprar la versió ultra mega fashion del kobo que és més gran, amb protecció per aigua, amb molta més llum i que apretant un botó et fa un massatge i et treu un cafè, però també era sensiblement més car, així que la versió bàsica (amb llum, que és una PASSADA) ja hem va semblar més que bé.

I és que el més xulo, és la llum LED que incorpora. També la velocitat a l’hora de passar pàgines o navegar per la bilblioteca interna (memòria interna, no té SD), el poc pes del llibre, la qualitat de la pantalla (que tampoc necessitem res de l’altre món… és per llegir), els leds que et permeten llegir de nit sense tenir cap llum obert i no molestar al personal, la duració de la bateria…

 

La llàstima, que el català no surt per enlloc. Tampoc en els altres, però (cabrons). Les especificacions es poden trobar aquí, però a més les copio per si canvien l’enllaç:

Pantalla: Pantalla táctil Carta E Ink HD de 6” de 1024 x 768 de resolución, 212 ppp
Peso: 180g
Tamaño: 159 x 113 x 8.5 mm
Almacenamiento: Memoria interna de 4 GB con capacidad para almacenar hasta 3000 eBooks
Iluminación frontal: ComfortLight integrada, totalmente ajustable con revestimiento microfino para ofrecer durabilidad y distribución uniforme de la iluminación
Personalización: TypeGenius: 11 fuentes diferentes y 40 tamaños entre los que elegir
Ajustes exclusivos de grosor y nitidez de fuentes
Formatos compatibles: 14 formatos de archivo soportado de forma nativa (EPUB, EPUB3, PDF, MOBI, JPEG, GIF, PNG, BMP, TIFF, TXT, HTML, RTF, CBZ, CBR)
Lee eBooks alquilados de una biblioteca pública
Conectividad: Wi-Fi 802.11 b/g/n y micro-USB
Duración de la batería: Dura semanas*
Idiomas: Inglés, francés, alemán, español, neerlandés, italiano, portugués brasileño, portugués , japonés y turco
Otros: Sin publicidad ni interrupciones

Pompeia, de Robert Harris

Crec que ja fa prop d’un mes que no hem posava a llegir res… I per reemprendre la lectura m’he decidit per una novel·la històrica que d’alguna manera dóna resposta a uns dubtes que he tingut tota la vida sobre com és possible que una erupció volcànica com la del Vesuvi aconseguís conservar durant segles moltes de les persones, animals i objectes quotidians, per no parlar de les construccions, que van quedar increïblement ben conservades i moltes d’elles ens han arribat fins als nostres dies.

A través d’aquesta novel·la, que sembla que es cenyeix força al que devia ser la realitat de l’erupció, l’autor ens introdueix en la vida de províncies a l’antic imperi romà per mitjà d’un enginyer especialitzat en tenir cura de l’aqüeducte que duu l’aigua cap al sud de la península. Des d’aquesta perspectiva se’ns mostra la existència de l’esclavitud, dels ciutadans lliures, dels esclaus alliberats, en part també de l’exèrcit i sobretot la vida dels prohoms, de quin en refereix l’actitud, les menges, els vicis i la formació. I el que es descriu per tot arreu és la corrupció política i la manipulació dels fets per benefici propi. Sembla que res no ha canviat al llarg dels segles!

Ens descriu com unes setmanes abans de l’erupció ja es comencen a percebre alguns fets inquietants que ben poca gent identifica. I com a mesura que van passant els dies les situacions inexplicables es repeteixen i aconsegueixen captar l’atenció de cada vegada més gent, fins a l’erupció final, passant per la pluja incessant de pedra volcànica, les morts per inhalació de gasos letals i sobretot l’aturada del subminstrament d’aigua, fet extraordinari al voltant del qual es teixeix tota la trama.

És un llibre que enganxa però no té la força ni el caràcter, potser tampoc la durada necessària per a resultar prou impactant. La única força del llibre al meu entendre rau en la narració tant dels fets físics com de la descripció dels sentiments i les emocions de le spersones que es veuen sotmeses a aquesta força extraordinària de la natura.

La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol

I donant continuïtat a aquest autor que m’ha enganxat com pocs i que a més és català, he llegit La pell freda, que fa temps que tenia en “cartera” però fins ara no li havia dedicat el temps de llegir-lo. Bé, es tracta d’una novel·leta de ficció molt ben narrada i amb els capgirs necessaris per mantenir el lector ansiós i atent al desenvolupament de la trama. No estem parlant del nivell de Victus, però diria que ressegueix una mica el mateix esquema. Aquesta vegada ens situem en una illa remota on decideix recloure-s’hi un antic militant de l’IRA irlandès fent treballs d’oficial meteorològic per una naviliera anglesa, durant un any, absolutament sol. En arribar a l’illa hi troba l’ocupant del far, que sembla embogit o drogat, però que no respon a les preguntes del capità que l’inquireix per saber què se n’ha fet de l’antic oficial meteorològic. Finalment el protagonista es queda a l’illa i en arribar la foscor s’ha de defensar desesperadament de l’atac d’uns éssers aquàtics d’aparença humanoide que volen devorar-lo. Els atacs duren 3 dies fins que l’habitant del far arriba fins a la seva cabana no per ajudar-lo, sinó per quedar-se amb la meitat de la munició de què disposa. Això provoca la indignació del protagonista i aconsegueix arribar a un pacte amb el en Caffó per a compartir el far com a base de defensa i unir esforços. A partir d’aquí es va narrant com l’un i l’altre conviuen sobrevivint dia rera dia als atacs cada vegada més brutals i multitudinaris del seus enemics, que ells anomenen granotots i com posen totes les seves esperances a aguantar un any fins que el vaixell els passi a rescatar. Lectura molt interessant i amb un punt d’estudi sociològic.

Victus, d’Albert Sánchez Piñol

Una excel·lent  novel·la històrica! M’ha encantat llegir-la. Narra la caiguda de Barcelona el 1714, però en realitat comença a explicar-la molt abans, per boca d’un enginyer militar educat a França però d’origen català. Com a supervivent del setge, caiguda i posterior represàlia ocorreguda contra els vençuts, ens serveix de nexe d’unió entre tots aquests anys i d’una manera molt planera i eficaç l’utilitza per a endinsar-nos en les intimitats dels conflictes armats d’aquell temps. La primera de les grans batalles que narra molt per sobre és la batalla d’Almansa. Allà també hi tenen un paper destacat els Miquelets, que aniran prenent protagonisme a partir d’ara i fins al final del llibre.

És corprenedor aprendre encara que sigui per mitjà d’una novel·la històrica el paper de moltes personalitats de l’època, des dels noms més il·lustres de la història de Catalunya fins als més menyspreables partidaris de les tropes borbòniques, amb Felip V al capdavant. Tota una lliçó de com es pot explicar la història d’una manera entenedora i amb detalls humorístics que treuen ferro a les situacions més difícils. Apassionant.

Mel i metzines, de Maria Barbal

Aquest és un llibre que se m’ha fet molt llarg de llegir. I no és pas que sigui d’una extensió important, sinó perquè es podria dir que és un llibre on no hi passa res, o ben poca cosa. Relata la vida d’un fill cabaler del Pallars que deu nèixer a principis dels anys vint del segle passat i com es desenvolupa la seva vida sobretot d’infant, després de jove en diferents treballs sobretot a França i finalment quan s’hi queda exiliat després d’estar en un parell de camps de concentració a França passada la guerra civil espanyola i passa molt ràpid pel moment present, a la seva vellesa, on es troba vivint a París però desarrelat perquè enyora el seu Olp natal però sap que no li queda res, allà. És una novel·la costumista i utilitza el particular vocabulari i manera d’enraonar de la gent del Pallars, i en relata els fets i les experiències, el que per a mi el fa difícil de seguir. També influeix que narra fets aparentment intranscendents… com un film d’aquells que tenen una història però no aconsegueixen enganxar-te. No li he sabut trobar el què. No el compraria ni el rellegiria. No.