by jaume | ag. 18, 2013 | Llibres
Igual que prefereixo veure pel·lícules noves que no visionar les que ja fa anys que estan filmades, amb les novel·les hem passa el mateix. No crec que sigui certa l’afirmació aquella que diu que tot temps passat era millor. El millor temps és el que ens toca viure, i imaginar-se temps passats amb melangia o temps a venir com a desitjables és una molt bona manera de passar la vida sense gaudir del temps que tenim, que pot ser millor o pitjor, però és la nostra realitat, i no cap altra.
I contravenint a aquesta preferència he rellegit El senyor de les mosques, que feia tants anys que ja ni recordava que ja l’havia llegit. És un llibre impactant. Similar una mica a la pel·lícula aquella de L’onada (Die welle, 2008) on un professor aconsegueix treure el millor i el pitjor dels seus alumnes, despertant instints animals que la societat d’avui en dia ha aconseguit silenciar.
Es tracta d’una novel·la que relata com tota una colla de nens d’edats diverses (entre els 4 i els 11 anys, crec recordar) acaba en una illa deserta del tròpic després de sobreviure a un accident d’avió. Aviat s’adonen que els cal organitzar-se i elegeixen un líder. Van sobrevivint a tranques i barranques fins que el líder natural del grup aconsegueix rebelar-ne la majoria dels nois, i es converteixen definitivament en salvatges quan comencen a caçar els seus companys, duent-los a un festival de sang i violència que aconsegueix atordir els seus sentits de justícia i moralitat.
Lectura extremadament ràpida per un llenguatge molt similar al que podrien tenir els nens implicats.
by jaume | juny 6, 2013 | Llibres
I n’ha caigut un altre de zombies, aquesta vegada ambientat a Manhattan, NY. La història ens situa amb una companyia de soldats d’infanteria de l’exèrcit dels USA que són replegats de les seves actuals destinacions per a convergir al bell mig de la ciutat de Nova York. Allà passaran de l’eufòria per haver deixat endarrere un infern a les muntanyes afganeses al terror de veure’s rodejats per centenars de milers de ciutadans americans infectats per una estranya malaltia que els converteix en gossos rabiosos, amb unes ànsies de propagar el virus absolutament imparables.
Aquesta vegada el lector no ha de patir massa per la manca de munició ni per la capacitat mortífera de les armes que sostenen els protagonistes, en canvi la sensació de terror i ofec que ens estalviem per una banda ens arriba quan els soldats reben ordres que tendeixen a portar-los a tots a una mort segura, com per exemple travessar uns quants carrers enmig de tots els infectats per a mirar de salvar uns científics que asseguren disposar d’una vacuna per salvar el món…
by jaume | maig 29, 2013 | Llibres
Aquest és un llibre molt curt, d’històries curtes i de lectura ràpida i senzilla.
No recordo si ja abans havia llegit alguna cosa de l’Empar. Imagino que com tothom tinc la seva imatge mediàtica al cap, però la seva vessant d’escriptora no la tenia massa apamada. Aquest llibre, aquest recull d’històries curtes, imagino que el que pretén és sotraguejar la ment del lector amb petites llambregades a la vida de persones normals, o pretesament normals, però el que en mi ha aconseguit és deixar-me una sensació de malestar. Són històries desgraciades. Tenen un estil que fa que passin molt bé, però sempre els finals són llastimosos. Potser és la seva manera de ser, o potser és la seva manera d’escriure. Imagino que llegiré alguna altra cosa seva per a comprovar si aquesta sensació que m’ha deixat es repeteix o només passa en aquest llibre. A la tele i la ràdio ja sembla una persona amb tendència a la negativitat, no sé si és real o fictícia… Jo no el tornaré a llegir, però m’està anant bé de llegir coses curtes per a desfer-me del ferragós equipatge que hem va deixar la pentalogia de Cançó de gel i de foc…!
by jaume | maig 21, 2013 | Llibres
Aquesta és la segona part de la trilogia “Diario de una invasion zombie”. El primer llibre el comentava en aquesta entrada. Aquest segon volum al meu entendre val molt la pena, igual que el primer. Es llegeix en una esgarrapada i no és gens difícil de seguir, sobretot perquè l’autor segueix utilitzant la tècnica que és un supervivent qui narra les seves peripècies en un diari personal. Imagino que l’autor no hi posa massa manies perquè… si se suposa que un paio que ha de buscar-se la vida a cada minut té temps d’escriure ni que siguin quatre ratlles diàries… és que el lector (nosaltres) ens ho empassem tot, o gairebé!
Aquesta vegada la història continua des d’on es va quedar, al refugi militar subterrani anomenat afectuosament com “Hotel 23”, un cop vençuts els pinxos que els volien prendre la seva base per la força. El protagonista, que és qui té una graduació militar més alta de tots els supervivents s’encarrega d’organitzar i fer rutllar les instal·lacions i el personal civil i militar que hi viu, a més d’establir contacte amb un comandament militar americà establert en portaavions i submarins a alta mar. Com a pilot que és, participa en les missions de rescat i de tot tipus que se li encarreguen des de l’alt comandament, i en una d’aquestes l’helicòpter pateix una avaria enmig de territori infectat. La resta de la novel·la ens narra com aconsegueix sobreviure amb grans dificultats, i com és ajudat per una misteriosa organització que gaudeix d’una tecnologia i uns recursos que semblen il·limitats.
Com a novel·la de zombies està molt bé, però que es comencin a embolicar amb misterioses organitzacions que poden fer aparentment qualsevol cosa ja hem fa pujar la mosca al nas. En qualsevol cas, es llegeix molt bé i et deixa amb ganes de saber què passa després…
by jaume | febr. 10, 2013 | Llibres
Fa una setmaneta que l’he acabat, i m’ha deixat un mal regust de boca. Són moltes pàgines de lectura apassionada per a que desprès l’autor jugui amb tu i decideixi pelar els pocs protagonistes que quedaven. Ara mateix no espero amb fruició el sisè llibre. I d’aquí a que surti segurament estaré llegint alguna altra cosa. En aquesta novel·la apareixen en tota la seva esplendor els famosos dracs, i sembla que l’autor cada vegada s’embolica més amb la temàtica fantàstica.
Si ara mateix tingués la possibilitat de llegir-ne la continuació, no estic segur de voler-ho fer. És com una saga que ja està cremada.
by jaume | gen. 14, 2013 | Llibres
I ara sí, acabo d’arribar al famós apèndix d’aquesta sèrie de llibres, on descriu tots els personatges i de quina casa són i què fan. Una mena d’índex, però al final. Evidentment per als llibres electrònics és tant útil com un pet de mosca.
Aquest volum (ho explica immediatament abans de l’Apèndix) és només la primera part dels dos llibres que el composen. Per tant, allò que tant intrigat em tenia, que era perquè no es tornava a parlar d’alguns dels personatges principals, resulta que és una opció voluntària de l’autor. En el següent llibre teòricament es centrarà en els personatges que aquí han estat bandejats sense compassió.
Tot hi que la sèrie manté la intriga i les ganes de seguir llegint, penso que cada vegada s’embolica més i la història esdevé més complexa però a la vegada més increïble. Estem en temes de dracs obedients, esclaus soldat aliens al dolor i als sentiments, guerres que es ventilen en un temps rècord, personatges principals pràcticament immortals (fins que els tallen el cap), personatges principals que tornen de la mort… En fí, una mica massa fantasiós, potser. No?
