by jaume | maig 25, 2012 | Llibres
És curiós com de vegades enllacem la lectura de diversos llibres amb la mateixa temàtica, gairebé sense adonar-nos-en!
Aquesta novel·la també reviu els fets ocorreguts durant la guerra civil espanyola, sobretot es centra en un episodi especialment sagnant i de terrible memòria, com va ser la batalla de l’Ebre. És remarcable l’esforç que fa l’autor per a documentar molt acuradament la batalla, descrivint de manera magistral molts detalls que humanitzen i donen versemblança al relat. Un relat que d’altra banda es serveix de la curiositat i la necessitat de conèixer de la néta americana d’un brigadista de la mateixa nacionalitat que va acudir empès pels ideals de llibertat a alliberar Espanya de les forces colpistes del Franco. L’excusa de voler trobar el cadàver o aprendre més coses sobre la seva desaparició permet a l’autor repassar els fets ocorreguts al poble de La Fatarella, i centralitzant-ne tota la novel·la narra la batalla, la postguerra i també hi apareixen pinzellades dels cavallers monjos templers establerts a la zona.
Una novel·la curta i interessant, però sense ser apassionant.
by jaume | maig 25, 2012 | Llibres
Fins ara en Lluís ens arribava al cor amb les seves cançons i de fet cada vegada que obria la boca públicament, ja fos en els concerts o en entrevistes o en d’altres situacions. Sempre semblava que tenia alguna cosa a dir important, intel·ligent… I ara no només podrem seguir-ne les reflexions verbals, sinó que podem endinsar-nos en aquesta novel·la ambientada en els inicis de la guerra civil, narrant tota la història de la boca del protagonista que reviu, ja gran, les vicissituds viscudes en aquells temps tan convulsos. Utilitza les idees anarquistes de bona part dels protagonistes per a relligar tota la novel·la i ens fa una descripció molt emotiva dels fets que succeïen aleshores, des de la perspectiva molt particular d’unes famílies treballadores del barri de la Barceloneta.
La novel·la al meu entendre comença molt fluixa, utilitzant massa la descripció i els adjectius rimbombants, però aviat aconsegueix enganxar-nos i la trobem tendra i absorbent alhora. És una bona novel·la, que mereix ésser llegida, sobretot perquè aporta un punt de vista que no és habitual en les novel·les que tracten la guerra civil espanyola.
És a més una història d’Amor, un amor incondicional i immutable en el temps… i no en puc dir gaire més sense aixafar una part important de l’obra.
En Lluís no ens decep tampoc en aquest. cas.
by jaume | febr. 29, 2012 | Llibres
Una més de les novel·les que tracten el món zombie, en aquest cas i per al meu gust força previsible i massa lineal en la successió de fets. Trobo que és el text més fluix que he llegit d’aquesta moda actualment tant estesa que és la literatura zombie. Relata els fets que ocorren a un grup de supervivents que han aconseguit refugiar-se a l’interior d’un búnquer ocupat per militars, com han d’abandonar-ne les instal·lacions precipitadament i com es busquen la vida per a trobar finalment un indret on mirar de sobreviure amb més tranquil·litat.
No mereix dedicar-hi el temps de llegir-lo ni rellegir-lo.
by jaume | febr. 25, 2012 | Bravo!, Llibres
Quin plaer llegir-lo! Crec que feia molts anys que no tenia la oportunitat de llegir un text tant hi tant bo. M’ha fet la impressió d’estar davant d’una novel·la total. És extremadament llarg, es fa feixuc i pateix d’un excés d’erudició que sovint desconcerta el lector, però és excel·lent i una delícia si aconsegueixes no perdre’n el fil. Barreja un munt de personatges, un munt d’èpoques i un munt d’històries. I quan dic que les barreja és que realment pots estar llegint un paràgraf convençut que està parlant de la història immediatament anterior, però no! Ja estàs uns segles abans o desprès, i toca rellegir la darrera pàgina per a situar-te de nou. L’extrema dificultat arriba quan en el mateix paràgraf barreja diferents èpoques, personatges corresponents a diferents històries que interaccionen entre sí i costa de treure’n l’entrellat. Suposo que a nivell tècnic això és de nivell avançat!
Com dic, complicat de seguir, però magistralment narrat.
La història principal (cap a la qual la resta conflueixen d’una manera o altra) és la vida d’un nen superdotat nascut en el sí d’una família burgesa benestant de mitjans del segle XX, amb un pare erudit fins a l’extrem i una mare que en principi està totalment subordinada al poder masculí. El que comparteixen els dos és una extrema fredor envers el seu únic fill. Això marca la evolució de l’Adrià Ardèvol. Això i la manera de portar el negoci d’antiguitats del seu pare. Sobretot la manera d’adquirir-ne novetats. Un violí massa valuós, textos incunables i un amor difícil per al protagonista.
Una de les poques novel·les que avui en dia mereixen ésser comprades i tenir-les en un lloc d’honor de la biblioteca. Les altres, el 99,9% són morralla per a llegir una sola vegada, i encara.
by jaume | des. 31, 2011 | Llibres
Amb aquest llibre (672 pàgines) he passat de tot. És curiós com m’ha costat Déu i ajuda d’acabar-lo, perquè tot hi tenir un relatiu interès en la vida del personatge, sempre m’han atret les biografies i arribat el moment tothom semblava boig per llegir aquest llibre, per tant podríem dir que la rabiosa actualitat i l’atractiu del personatge m’hi han empès.
No sóc usuari de productes d’Apple. De fet en sóc un no-partidari conscient. No vull comprar ni Ipod, ni Ipad ni cap MacBook amb cap Lion corrent per dins. I no ho vull perquè no estic d’acord amb haver de combregar a ulls clucs amb una filosofia que et volen imposar, per molt excel·lent que pugui ser.
I també m’encurioseix sense límits com al meu voltant tot aquell qui compra un producte d’Apple acaba transformant-se en un aferrissat defensor de la marca i dels seus productes. Un fanboy que en diuen. Suposo que té un poder d’atracció important entrar en un club tant selecte.
Tot això hem va fer entrar el cuquet d’iniciar la lectura de la biografia de l’Steve Jobs.
Totes les vegades que he estat fortament temptat de deixar-ne la lectura han estat propiciades per una alèrgia cap al personatge. No puc suportar algú amb tanta prepotència i altivesa com el protagonista. Amb tant de talent i tant poc tacte cap a la resta de persones que l’envolten. Però la curiositat final sembla que ha pogut amb tot.
I no m’ha decepcionat. És el personatge inaguantable que ja imaginava. De fet és molt més insofrible. Pot haver estat una ment privilegiada, alguns en diuen un geni. Jo no ho crec. Ha estat un hàbil gestor del talent, un comunicador excel·lent i un venedor encara millor. Però una persona detestable en general, al meu entendre. De fet estic convençut que patia de desordres mentals greus… sinó no m’explico les seves actituds.
by jaume | des. 5, 2011 | Llibres
Hi ha un quart i cinquè llibre, però ja m’he n’he ben atipat de llegir les aventures d’un personatge com en Dexter: Fred, calculador… sense sentiments, que gràcies a l’acció benvolent del seu padrastre dirigeix la seva afició per assassinar a sang freda només a altres assassins i així gaudir del seu hobby alliberant la societat de xacres com ell mateix.
Professionalment es dedica a ajudar en les investigacions sobre assassinats en el seu districte. Dexter doncs es dedica a seguir les indicacions d’una veu interior que el guia i l’ajuda a efectuar els seus assassinats i a sortir-ne indemne. Ell gaudeix dels assassinats i es calma fins a la nova matança. Els llibres es llegeixen amb una esgarrapada i són molt dinàmics i amb gran ritme, però malauradament sempre són històries al voltant del mateix punt. Al tercer llibre hi ha una volta argumental i es presenta la seva veu interior com alguna mena d’extraterrestre amb vida pròpia que s’afanya a desaparèixer davant la presència d’un representant més poderós que ell mateix. I així Dexter es veu privat de la seva veu de la “consciència” i ha de resoldre un altre cas, aquesta vegada amb real perill de la seva vida.
Aquest darrer argument va aconseguir fer-me abandonar decididament de llegir les dues altres edicions. Suposo que la sèrie televisiva deu enganxar més, però l’argument dels llibres és tant monòton, i arribat el moment tant inversemblant, que perd l’interès inicial.
