by jaume | ag. 23, 2011 | Llibres
De Simon Toyne.
Un llibre que també enganxa, encara que la temàtica sembla que segueix en gran manera El Codi DaVinci. Tracta d’una secta milenària que es manté difuminada de cara a la societat, però al mateix temps té un poder abismal sobre les decisions que es prenen arreu. Des del principi dels temps de la cristiandat s’han dedicat a ocultar i manipular les veritats que puguin ser pernicioses per a l’Esglèsia, arribant a cometre crims inconfessables sense cap pudor per a mantenir-ne el secret. Una altra secta, oposada als primers, tracta de dur a la llum els documents ocults. Un monjo es lleva la vida i desencadena tota la trama. El final una mica fantasiós pel meu gust, però què hi farem, és una novel·la!
by jaume | ag. 23, 2011 | Llibres
Un llibre de Manel Loureiro. I com sempre m’adono que és la 3a part d’una serie!
La veritat és que es llegeix molt ràpid i a gust, si t’agrada la temàtica zombie! Tracta de 3 supervivents que fugen de les illes Canàries amb un iot massa petit com per arribar a alguna zona segura. Quan una gran tempesta sembla que se’ls endurà al fons del mar, apareix un gran petroler que els recull i els duu a una zona segura dels Estats Units, una ciutat on tot continua amb normalitat, encara que al seu voltant l’apocalipsi zombie s’ha desfermat igualment. Els seus salvadors resulten ser ultracatòlics i profundament racistes, i creuen ser els únics supervivents… fins que entra en joc la única potència mundial que gràcies a l’hermetisme de les seves fronteres no ha patit la invasió: Corea del Nord.
by jaume | ag. 23, 2011 | Llibres
Ja fa un temps que he llegit el llibre i estava a punt de deixar-ho estar però crec que no és moment de perdre el fil.
El llibre directament no m’ha agradat. És una mena de biografia estranya d’un infiltrat espanyolista dins d’ETA, i de com les seves conviccions polítiques (profundament franquistes) el porten a arriscar la pell en un ambient clarament advers, provocant danys irreparables entre els dirigents i integrants d’ETA. Una persona sense cap mena de formació prèvia aconsegueix uns resultats clarament brillants on d’altres possiblement millor preparats han fracassat. Relata un munt d’operacions especials sempre per sobre i amb una manera de relatar els fets força decebedora. Es fa llaaarg de llegir! Massa noms, massa títols, massa referents. Crec que s’ha quedat a mig camí de ser una bona crònica.
by jaume | jul. 20, 2011 | Curiositats, General
M’acaba d’arribar a les mans la programació de les activitats per aquesta Festa Major d’Escaldes Engordany, i vist que no l’he sabuda trobar enlloc més, opto per publicar-la, a veure si així agafa més ressò i arriba a més gent. Tampoc m’ha arribat encara a casa, i això que ja falta ben poc per a que comenci!
La programació és un arxiu en PDF de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, que són els que ho organitzen. Pel que veig els manca una persona al departament de comunicació!
L’arxiu, aquí
by jaume | juny 21, 2011 | Llibres
Anécdotas de azafatas
Un llibre ràpid de llegir, sense fer-se massa pesat però si que és força simple. De fet no se li pot pas demanar més del que ja exposa clarament en el títol. És una recopilació d’anècdotes, narrades en primera persona i se suposa que són les experiències de diferents auxiliars de vol (s’indica nom i edat i una breu introducció de cada entrevistat). Finalment es fa un recopilatori d’experiències més impactants en general extretes d’internet, aparentment reals.
Molt entretingut i amè de llegir, cada fragment no té cap connexió amb els adjacents per tant no es pot perdre el fil. Interessant.
by jaume | juny 20, 2011 | Llibres
Les planes misterioses
Si, efectivament aquesta saga (Els fills de la terra) té tota la pinta de continuar exactament igual durant tots els sis llibres que la composen. Aquesta vegada la novel·la consta de 800 i escaig pàgines, sembla que cada llibre ha de superar en extensió a l’anterior, sinó no val res. Com en l’anterior, el primer que vaig llegir d’aquesta autora, en aquesta narració resulta exhasperant la repetició d’escenes (té una curiosa fixació en descriure les escenes sexuals, que no estaria malament, però cansa) i la descripció inacabable dels paisatges i les explicacions corresponents. No és un llibre infumable, però definitivament, sobren ben bé 400 pàgines i no estariem renunciant a res important de l’escrit.
Aquesta vegada l’Ayla i en Jondalar abandonen la tribu dels Mamutois per anar-se a reunir amb el poble del xicot. Que resulta que no és al costat precisament, i això justifica (cap objecció) 800 pàgines de narrativa. No està malament. No us penseu que el llibre no val res, si no no l’hagués acabat!
by jaume | abr. 28, 2011 | General
Al febrer passat vam decidir canviar el llit de la Vera. Ja s’està fent gran i ja li tocava passar del llitet amb baranes a un llitet normal (del seu tamany). Vam estar mirant una mica les opcions que hi havia al mercat i tot el que vam trobar ens va semblar absolutament inadaptat al que buscàvem. Les típiques botigues que tenim de referència a Andorra (incloent la omnipresent Ikea) no ens oferien un llit de fusta noble, sense cantos vius i amb bons acabats. Trobem llits i lliteres amb estructura metàl·lica i de fusta acabats de qualsevol manera, amb poc gust i oferint poca seguretat, tot hi ser especialment pensats per als infants.
Fins que els cunyats ens van comentar que ells havien optat per mobles de la casa Flexa, una empresa danesa que fabrica específicament mobles per infants, amb fustes seleccionades i seguint uns controls de qualitat estrictes. A Andorra fins ara hi teniem un importador, però sembla que això s’ha acabat i que si volem comprar-ne haurem d’anar a Barcelona. El catàleg en català el podeu descarregar aquí.
És curiós perquè aquesta empresa fabrica tota mena de productes relacionats molt ben pensats. Sobretot si es disposa d’una habitació ben àmplia, que no és el nostre cas. Pel que fa als preus si que són lleugerament més elevats, però només lleugerament, pel que hem pensat que val la pena optar per aquesta opció.
Però hi ha algunes altres opcions, com per exemple el que ofereix Carlos Paya, molt més elaborat però també molt més onerós.
by jaume | abr. 25, 2011 | General
Quina llàstima de Sant Jordi el d’enguany! Tot el sant dia plovent, i quan parava una estoneta era només per permetre la il·lusió que alguna cosa estava a punt de canviar.
De roses en van sobrar a carretades, i les vendes de llibres no sé pas com devien anar, sort que la gent és tradicionalista i qui no el va comprar ahir segur que el comprarà avui!
En una paradeta em vam comentar que l’any passat havien venut 200o roses, aquest any n’havien encarregat 800 i en tenien prop de 300 a les galledes… a les 20h! En altres indrets la diada s’ha salvat in extremis, però a Andorra no crec que haguem tingut sort.
by jaume | abr. 24, 2011 | General
Fa unes setmanes que estem indagant per a fer el canvi de cotxet per una cadireta de passeig més lleugera i pràctica, ara que ja no necessitem tants gadgets.
Una de les coses més sorprenents ha estat descobrir que hi ha gent que canvia els seus fills fins hi tot abans dels 4 mesos (!) a la cadireta de passeig. És evident que és molt més pràctic, però nosaltres fins fa poc no ens ho hem ni plantejat! Potser és que el model de Jané que vam triar en un principi ens ha anat molt bé i fins ara ens havia cobert perfectament totes les necessitats. De fet el problema més gros se’ns planteja de cara a les vacances, on viatjarem amb el cotxe plé fins dalt (tot hi que prescindir del llitet de viatge ja ens deixarà un bon espai lliure al maleter) i aquest any deixarem el Thule a casa, de manera que la necessitat de guanyar espai vital dins el vehicle resulta imprescindible. Si tenim en compte que el cotxet actual plegat es menja ell tot sol la meitat de la capacitat del maleter, només que puguem canviar-lo per una cadireta de passeig més lleugera i que ens ocupi menys espai probablement ni notarem la desaparició del Thule.
Així que sense pensar-hi massa hem fet visites llampec a les diferents botigues de puericultura i grans magatzems per a començar a esclarir el tema. Com no podia ser d’una altra manera, els models són força variats (encara que moltes marques amb bones crítiques a internet no les trobem aquí), però els que tenen més presència són els Chicco i els McLaren. D’aquests darrers per la quantitat que es belluguen pel país semblaria que els regalen amb els paquets de xiclets, però resulta que són els models més cars, sobrepassant de llarg els 200€ els models més polifacètics. És clar que també trobem en alguns supermercats les cadiretes a 25€, que certament amb aquest preu sembla que en qualsevol moment es poden plegar del tot amb la criatura a dins!
Suposo que acabarem triant un model de gama mitja, que pel que he anat veient rondarà els 120€, tant en una marca com en l’altra. El que no m’acaba de convèncer és que el respatller no es pot tirar del tot endarrere en gairebé cap dels models. La bona notícia és que el parasol, la bossa de la base i el plàstic de la pluja vénen inclosos en el preu.
by jaume | març 15, 2011 | General
Com que als usuaris de windows se’ls fa difícil prescindir del navegador Internet Explorer, ja que encara hi ha moltes webs que NOMÉS funcionen correctament amb ell (sobretot de l’administració), convé recordar que acaba de sortir la darrera versió, la 9.
L’enllaç directe és AQUÍ i la versió en català és a baix de tot de la pàgina. Només hem d’elegir el sistema operatiu i la versió, normalment necessitarem la de 32 bits.
